“ORACIÓ AL SENYOR SANT JORDI”, Salvador Espriu

Bernat Martorell: "Sant Jordi"

“Si voleu evitar el mal d’ull, acudiu al mitjà que recomanen els escrits autèntics de Jonàs Sufurí”, recomanava Espriu. Potser sí que el Ciprianillu o “La màgia suprema infernal de los caldeos y de los egipcios” ens seria una bona ajuda en els temps que corren per  evitar que el català sigui una llengua relegada a “bordells dialectals”, com alguns volen. Però em temo que ni en els bordells es parli català ni les agulles enverinades  amb sang de rata i de mercuri de “l’envejós” tinguin cap efecte sobre la claror de la nostra llengua. Com que el país té els seus propis herois protectors, entonem a ritme de Parenostre l’oració al nostre cavaller somniador, amb aquella mica d’ironia i desconfiança que destil·len els famosos equilibristes Caín i Abel:

 

“Senyor Sant Jordi,

patró,

cavaller sense por,

guarda’ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres

pecats,

d’avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l’odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

catalana.

Amén.”

 

L’estampeta

se’m perdia:

no recordo

l’any ni el dia.