ÉS AIXÒ, MÉS O MENYS, Sebastià Bonet

Sebastià Bonet ha retornat a la poesia després de molts anys, de quan experimentava amb les terribles restriccions de l’Oulipo, à mon avis, flagell poètic de molt supòsit intel·lectual. Quan li abelleix, explica que va marejar l’oncle Espriu amb uns versos que el  ”tiet”,  bona persona,  va llegir amb tota la responsabilitat que requeria l’aventura, i  amb aquella mica de  desconcert consegüent a la plantofada estètica del rebel versaire; aleshores més enderiat amb les estrelles i els forats negres del cosmos que amb les lletres de l’abecedari; n’hi havia alguna, diuen, que li feia autèntica nosa. Ara hi torna, revestit de docta auctoritas lingüística, i un decantat neo-post-noucentisme que farà grinyolar els claus d’alguna cista entenebrada. Però no temeu, una fina ironia entinta la lletra clara i ben cal·ligrafiada amb què el Sebastià escriu els seus poemes, o epigrames o tankes, com en vulgueu dir. Intel·ligència, cultura, humanitat, benvolença, amanides amb un pessic d’epistemologia  i una raonada, molt ben reflexionada, profilaxi ordenadora d’un jo que avança pels revolts d’un tu que parla amb ell. Però, deixem que ens ho expliqui el seu altre, és a dir ell mateix (en tercera persona):

És això, més o menys és un recull de cent vint-i-sis tankes que es presenta dividit en vint-i-una parts de sis tankes cadascuna. Els títols de les parts, que s’ordenen alfabèticament, pretenen indicar, amb flexibilitat, quins són els “temes” que tenen en comú les tankes que aixopluguen. Els títols són: BELLESA, CONFRARES, DESIGS, ENTRELLAÇAMENT, FOLLIA, GALANIES, HUMILITAT, ITÀLIA, JARDÍ, KLEE, LLENGUA, MEMÒRIA, NODRIMENTS, ORDRE, PAU, QUÀNTICA, RAÓ, SPINOZA, TANKES, UDOLS, VELLESA. Aquesta seqüència suggereix, d’una banda, circularitat (per l’homofonia del primer i el darrer dels termes) i, d’una altra, incompletesa (perquè se n’exclou, en un extrem, A i, en l’altre, X,Y i Z).

Per oferir un tast del llibre, que és del que aquí es tracta, se m’ha acudit d’aprofitar la possibilitat d’agrupar les tankes tenint en compte el “motiu” -o la “motivació”- que versemblantment preponderava en l’esperit de l’autor mentre les escrivia. Aquesta nova classificació es podria subsumir, d’una manera força natural, en deu títols, que podrien ser els següents: a) AUTOREFERÈNCIA; b) L’EXPERIÈNCIA VISCUDA; c) SOBRE LA MENT I COM FUNCIONA; d) TOCS DE MISOGÍNIA; e) IDEES QUE SE LI ACUDEIXEN A UN HOM; f) IDEES AMB PEDIGREE; g) LA DIFÍCIL POESIA; h) DIALOGANT AMB POETES; i) JUGANT AMB LES PARAULES; j) LA CONTEMPLACIÓ MERAVELLADA.

 

a) AUTOREFERÈNCIA

 

L’autor no sembla tenir un concepte gaire elevat de si mateix (o ho fa veure). Això s’il·lustra, p.ex. en la tanka següent, que és de CONFRARES:

 

És vella nua,

la veritat. Fas versos,

vius poc, no estimes,

la burgesia sempre

serà petita. Plores.

 

De vegades l’autor s’inclina, malgrat les bones intencions, davant la dura realitat. La tanka és de JARDÍ :

 

Potser senties

set d’absolut i gana

de mots exactes.

Però el vi no és ben bé negre

i els peus de porc grisegen.

 

b) L’EXPERIÈNCIA VISCUDA

 

Entre altres, l’experiència positiva que dóna peu a una tanka de BELLESA basada en una manera de ser i de  fer de la dona estimada:

 

No diu mentides

perquè és clara i esquerpa.

Els bons missatges,

rere vidres que fugen,

te’ls deixa llegir als llavis.

 

En sentit contrari, una experiència profundament patètica, com la referida en la següent tanka de VELLESA:

 

Buidor cansada

d’hospital. Cap idea,

poca tristesa

digna. Res no et deslliura

del cos pesant, monòton.

 

c)  SOBRE LA MENT I COM FUNCIONA

 

L’autor pot fer seva, per al·lusió, una teoria sui generis sobre la imperiosa necessitat de queixar-se que té bona part del personal que l’envolta. Això es pot veure en la tanka següent, que és de FOLLIA:

 

Planys en primera

persona ens amagaven

la inconsistència

gramatical del pàl·lid

rum-rum de les neurones.

 

De vegades es pot mostrar condignament preocupat per la memòria que l’esclavitza quan no dorm bé o es passa la nit en vetlla. La tanka és, precisament, de MEMÒRIA:

 

De nit et fiblen,

com abelles, sinapsis

mil cops fressades.

Caldrà que desconnectis

la memòria, de dia.

 

d)  TOCS DE MISOGÍNIA

 

Un lector atent pot trobar un punt de misogínia amable en la continguda ironia que s’endevina en la següent tanka de NODRIMENTS:

 

La xocolata

dins una capsa oberta:

molt ben tancada.

Les dones lliures sempre

estan embolicades.

 

De vegades, pobret, el jo poètic (si no l’autor) pot lamentar-se que les senyores no el comprenen, com a la tanka d’UDOLS que segueix:

 

Mai no t’hi troben

al fons d’on ets. Distància

de lluna plena,

del pou colgat que ignoren

les dones, tan amigues.

 

e)  IDEES QUE SE LI ACUDEIXEN A UN HOM

 

Se suposa que els poetes sempre estan mastegant alguna idea de les que han passat pel seu cap, com qui diu sense voler. L’autor, encara que sensu stricto no pertany al gremi, no desconeix aquesta mena de ruminació mental. S’hi refereix, p.ex., en la següent tanka d’ORDRE:

 

Mal que s’ho munten

si l’hetero es misogin

i el gai, misàndric.

Deia Lacan que manca

cap relació de sexe.

 

D’un registre prou diferent, però semblantment rumiosa, és la tanka de VELLESA amb la qual, per cert, es clou el poemari :

 

Té mala ganya,

ulls de cisterna fosca,

la sort pensada.

Fangar dels anys, espessa

resignació de dates.

 

f)  IDEES AMB PEDIGREE

 

L’autor, com que és llegit, pot apoderar-se, perquè les considera dignes de molta atenció, idees enunciades per autoritats competents. En matèria de física, p.ex., com en la tanka següent de QUÀNTICA, en la qual voldria que la gent de lletres es fixés:

 

Heisenberg deia:

partícules i àtoms

constitueixen

potències o possibles,

no són ni fets ni coses.

 

O en matèria de filosofia, i molt particularment de la spinoziana, en què s’inspira tot una part del poemari. La tanka següent procedeix, doncs, de SPINOZA:

 

Trist o alegre,

el desig que deriva

d’amor o d’odi

més fort et farà viure

com més fort és l’afecte.

 

 

g)  LA DIFÍCIL POESIA

 

Com és ben sabut, la poesia es pregunta per ella mateixa, per la seva (im)possibilitat, etc. L’autor no podia deixar de jugar-hi, a aquest joc. Com en la tanka següent, que pertany a HUMILITAT:

 

Els mots que creies

tan necessaris porten

plom a les ales.

Perquè s’enlairin cal que

se n’encarregui un àngel.

 

On en la següent, que és de PAU, on s’interroga -tema ben clàssic- sobre el valor ambigu de les persones gramaticals :

 

Quan jo m’amago

en tu, no saps com fer-t’ho

si la segona

persona ets tu de veres.

Però això no té importància.

 

h)  DIALOGANT AMB POETES

 

És feina pròpia dels confrares de llegir el que han dit els més grans del gremi. Per apropiar-se’n amb molt de respecte, que és el que vol fer la següent tanka de DESIGS en manipular un esplèndid poema de Yeats que il·lustra la greu contradicció que comporta el desig de possessió de l’enamorat:

 

«Si fossis morta

ja mai no em deixaries

amb tantes presses.»

(La idea, excels poeta,

la deies més ben dita.)

 

O per discutir-los, amb no menys respecte, l’exactitud d’una imatge destinada a ser confrontada amb la realitat. La tanka següent, que pertany a ITÀLIA, es fica sine ira amb l’Espriu de La pell de brau:

 

Literatura:

al ponte delle Guglie

para botiga

la mort. Però, si hi anaves,

la vida et sorprendria.

 

i)  JUGANT AMB LES PARAULES

 

L’autor també sap sentir-se, de vegades, “alegrement jovial”. Sobretot quan troba plaer en la tasca de jugar amb les paraules, com més gastades millor. Amb un punt d’ironia, esclar, com en la següent tanka de GALANIES:

 

Sense fer nosa

vol dir qualsevol cosa

l’endevinalla.

Dona pantalla? Estranya

rosa? Tela d’aranya?

 

Altres vegades es planteja problemes de sentit sobre mots d’aquells que s’han d’anar a buscar al diccionari, pel procediment de posar-los a prova, com en la tanka de LLENGUA que segueix:

 

Si acumulaves

paralipsis, no és fàcil

veure què passa.

No et dic que no et diria

que no t’ho deia gaire.

 

j)  LA CONTEMPLACIÓ MERAVELLADA

 

La mirada de l’autor és capaç de concentrar-se en un quadre, senzillament perquè deu ser receptiu a la bellesa de l’art. Si el quadre és de KLEE, la dita mirada, i el seu objecte, pot acabar traduïda en tanka, com ara la següent:

 

Paul Klee

 

Bola vermella

d’on surt, negra, la fletxa

que indica posta.

Cap a ponent, doblant-les,

sol petit, gran sageta.

 

L’autor també és receptiu, però sense exagerar (potser perquè és fill de l’asfalt) a la bellesa de la natura, dels paisatges, etc. De manera que una tanka com la següent, d’ITÀLIA, pertany a un gènere que conrea més aviat poc:

 

 

Llum retrobada

en la ciutat que s’obre

a la mar blava.

Merescut privilegi

de primavera sarda.

 

PS. Es pot sospitar que a l’autor li plau de classificar les tankes en funció de tipologies diverses. La sospita és bona, però cal precisar, potser, que aquest mena de joc no té res a veure amb el procés real de generació de les tankes.

 

Si vols saber-ne més contacta amb  Tancar la tanka al claustre