“METRES QUADRATS”, PER ORIOL PRAT ALTIMIRA

 

Oriol Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981) és llicenciat en Filologia catalana i es dedica a la docència i a la recerca. Ha donat a conèixer alguns dels seus poemes a la revista Reduccions, a la Barcelona Review o al diari d’àmbit universitari L’Hiperbòlic, entre d’altres. En aquests moments està enllestint el seu primer poemari, Metres quadrats.

 

 

Fot. Deessa. Josep Guiolà. 1-31-2012

Fot. Deessa. Josep Guiolà. 1-31-2012

Aquest primer poema explica la sensació de llunyania que pot provocar una persona que paradoxalment tens molt a prop, una persona que et mires amb la mateixa estranyesa i fascinació que sents quan viatges a un país desconegut.

 

DISCULPA

 

Els morts són a les tombes i a les fotos.
Ara tens vint-i-pocs anys, i costa anar tan lluny.
Però algun dia, veient aquests retrats,
algú sabrà que vas ser estranyament guapa;
i potser un altre de més curiós
endevinarà que era jo qui et retratava, i entendrà
que vaig venir cap a tu com un turista;
i que després —per mi és ara—
em vaig sentir setembre esgarrapant
els últims dies de vacances; i aquests versos
són les postals que t’escric de lluny
ara que et tinc tan a la vora.

Fot. Pensaments. Josep Guiolà 7-04-2011

Intento reproduir el mecanisme del pensament, que comença en un punt concret de la realitat però que, a partir d’aquí, fantasieja cap a direccions que no controlem del tot. Enmig d’una relació llarga, associada a l’hivern, una veu enyora l’estiu i les relacions més lleugeres.

 

DISTRACCIÓ

 

Fa estona que dorm. Al cim del llavi

hi té la santa coincidència

entre un desig i el seu acompliment.

Se’t fa lluny, però,

el seu costat del llit

i trobes d’una lògica desagradable

que l’hivern —capaç de coses tan fines

com la neu— arraconi de manera abrupta

totes les venedores de gelats.

 

John Ford:  Point Monument Valley, Arizona

John Ford: Point Monument Valley, Arizona

Els westerns com a analogia de les relacions amorosos en les quals és difícil comunicar-se. Per això, és un amor brusc en el qual sembla que estigui prohibit parlar de sentiments. La sensació final és la d’un desert comunicatiu que associa les paraules no dites amb els animalons que s’amaguen en aquest tipus de terrenys.

 

ANALOGIES

 

A casa, per exemple, ens agradaven les pel·lícules

d’en Clint Eastwood i en John Wayne,

i era senzill desitjar la mort de l’home del bigoti,

idear una venjança lenta

mentre el cambrer et servia un altre whisky

de paciència. I l’alegria dels trets,

esgarrapar els bitllets —i l’última moneda— amb el trampós,

i la música i les batusses

i tot de coses que semblava que enteníem. Però era

un misteri aquella manera d’estimar-se,

aquell mig dir-ho tot a l’inrevés, amb un insult

que era un elogi, un gest rude i un petó

com una urpada.

I ara que tu i jo hem sortit de la pantalla,

ara em quequegen les mans

i el desig em fuig endins i crema com aquells deserts

empastifats de llum i sargantanes; i si et miro,

enmig d’aquesta terra eixorca, semblo un home fosc

com una esquerda

tota atapeïda de rèptils i paraules.

 

Vienna - 23 January 2010 - 6 March 2010 Francesco Sena - Di Mille Rivoli

Vienna - 23 January 2010 - 6 March 2010 Francesco Sena - Di Mille Rivoli

“Defensa”. El títol és provisional, intento imaginar, amb una mica d’humor, les possibles reaccions i els mecanismes de defensa dels habitants de Viena a causa dels descobriments de Sigmund Freud. De manera velada, hi apareixen algunes de les aportacions científiques del famós psicoanalista, com per exemple les sessions de divan o el complex d’Èdip.

 

DEFENSA

 

A la seva cambra, el Dr. Freud rumia endins,

i fa gargots, i vessa tinta, i fuma molt,

i el fum contamina l’aire com un secret

que se t’escapa: a qui podria enverinar? A Viena,

a principis del XX, els matrimonis

pugen els fills amb suspicàcia

i la gent fa el passeig a corre-cuita: parlen curt,

mantenen les formes, i els lapsus

se’ls aguanten com poden. Fer la migdiada

és un malson; i si et despertes a mitjanit

i encens un llum, veus les ombres

amagant-se sota els mobles. A Viena,                       

a principis del XX, les llambordes tremolaven

i tots els carrers semblaven murs

construïts de cara a terra.

 

“Cursa” posa de costat el ciclisme, un esport que exigeix una gran despesa física, i una relació amorosa que passa per un mal moment.

 

CURSA

 

Si la bicicleta del teu competidor s’empetiteix muntanya amunt i et penses que s’allunya per sempre més el teu amor, i si aquesta imatge t’enrabia i calcules que la pluja —ara, de sobte, un xàfec— és com una reixa entre vosaltres, i si els músculs se’t tensen com si haguessis d’enfilar una agulla amb el teu cos i finalment et cargoles en un marge per plorar sota un enciam, aleshores tranquil·la: deu ser que l’estimes una mica i que valores molt poc el teu esforç.

Recull, doncs, la bicicleta que has deixat a la intempèrie com un esquelet damunt la terra, i vés fent a poc a poc.

 

Agafo la Bíblia com a punt de partida i imagino la reacció que hauria pogut tenir la serp després que Déu (com a Adam i Eva) l’hagi condemnada terriblement. Per això, la serp capgira les qualitats de Déu i les converteix en defectes: la capacitat de jutjar i castigar comporta el sentiment de culpa, i l’eternitat, una solitud llarguíssima (on ressona aquesta culpa) que deriva en el desig ser humà, efímer. L’acumulació d’esses intenta aproximar-se al soroll que fan les serps amb la llengua.

 

Alè de la natura (Arrels). Josep Guiolà, 2011

Alè de la natura (Arrels). Josep Guiolà, 2011

LA SERP CONTESTA DÉU

 

I tu arrossegaràs, per sempre més,

el ventre dels teus mots

a dins del cap.

Estaràs sol, i el temps no passarà.

Voldràs ser pols.

 

 

Esquitxos (Retrat d'Elionor) Josep Guiolà 1-10-2012

Esquitxos (Retrat d'Elionor) Josep Guiolà 1-10-2012

Les expectatives, del tot renovades, que podem tenir davant d’un nou amor, malgrat les experiències prèvies. És el moment de pensar en impossibles i de tornar a tenir fe en l’amor.

 

TRANSICIÓ

 

Ser tal com ets segons la Júlia:

un pam més llest i una mica més alt. Potser

a partir del tercer amor —o el quart—

ja no hi ha res impossible?

Potser no calen fotos que t’eixordin els ulls

ni rebolcar-te en la foscor

de no sentir les paraules que voldries.

Potser a partir del tercer amor —o el quart—

plou molt, però només literalment;

i potser la factura que has de pagar

és un poema que diu la bondat de l’aigua

i la prudència de la llum.

Potser a partir del tercer amor

no cal pensar-hi.

 

Fotos d’autor de Josep Guiolà