“Bon Nadal i un millor any”, a la manera tradicional, per Frederic Chorda

Mare de Déu amb el Nen, d’Henri Matisse (1951), pannell de rajola esmaltada, timpà sobre la porta de la Capella del Rosari de Vence (Costa Blava, França).

Matisse va fer  la capella entre 1947 i 1951: temple, vitralls, altar…, i tot el que calia.

Hi ha la Mare i el Nen Jesús, del pannell que s’ha adaptat aquí,  amb més motius.

El marc blau estableix un espai sagrat, més enllà d’aquest món, i és el color del cel i  amb el blanc de la Mare de Déu.  La coberta de la capella, la part més propera al cel, també té elements del mateix blau.  Dins del quadre hi ha la imatge, de traç essencial: el Nen abraça el coll de la Seva Mare, que ens l’ofereix. El blanc manifesta la presència de l’Esperit, que ho omple tot amb la Seva Llum primordial (Gn 1:3).

La rajola envernissada fa vibrar la llum, que es projecta més enllà dels seus límits,  i converteix la superfície en un signe, com un anunci.  El negre fa visible el que hi ha dins de la llum; també, blanc i negre són els colors de l’hàbit dominicà, ordre a la qual pertany la capella. La cal·ligrafia de les formes expressa la immensitat amb allò més simple (traç) i més pur (blanc): línia i color són signes d’aquesta experiència de caràcter religiós.

La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la. (Jo 1:5).