Montserrat Roig en el record

Una imatge de carnet de la dona encara adolescent. La seva relació amb Espriu comença el 1961 quan es matricula a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual fundada per M. A. Capmany i R. Salvat on desperta a una nova consciència intel·lectual vinculada al teatre, al pensament d’esquerres i a la defensa dels drets de les dones.  Va intervenir com actriu a les obres d’Espriu que l’Escola va representar. El 1963, any d’aquest poema, es matriculava  a Filosofia i Lletres. 

 

EN AQUEST NADAL, LLIÇÓ D’UN VELL PROFETA,
de Salvador Espriu

Jr 6: 14
                           A Montserrat Roig

Uns tristos mots qui sap si portaran
vestigis d’alegria a la tristesa:
davallades cisternes del temps,
esglaons del meu fred fins als ulls del no-res.
Amb vana agitació els qui són del tot morts
feien esperançadament que aquell incert demà
m’esdevingués la sang d’ahir, vergonya avui.
Aleshores sentia cada hivern la bona olor
humida de la molsa estesa sota l’ombra
de galzeran i bruc, arbres d’un petit món
glaçat per sempre, immòbil ben endintre dels pous.
Però ara sóc al carrer, a la dura ciutat,
sol entre la multitud que d’esma va dient
paraules allunyades d’una promesa pau,
i jo escolto i miro i cerco, i no hi ha pau enlloc.

   Jr 6: 14: «Y curan el quebrantamiento de la hija de mi pueblo con liviandad, diciendo, Paz, paz; y no hay paz.» (Trad. Cipriano de Valera,  1602)