Foto Toni Vidal

El 3 és el número perfecte, diuen, multiplicat per 10 és el 30, el nombre de poemes dels dos llibres que obren i tanquen el «cicle del jo o de la mort»: Cementiri de Sinera, el vas trencat de la Llum, i Final del laberint, la restitució del vas de la Llum amb els fragments dispersos de Sinera. La guematria del 30 remet a Apocalipsi 2:10

«No temis gens els sofriments que t’esperen. Heus aquí que el diable ha de llançar-ne alguns de vosaltres a la presó, perquè sigueu provats, i tindreu una atribulació de deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.»

  • «Enllà de l’odi altíssim de la presó, potser
  • els tendres camps encara són caminats pel sol?
  • Si retornava als ulls l’or enyorat dels dies,
  • si m’allunyava endins del gran triomf del groc!
  • («No t’he de donar accés al meu secret», El caminant i el mur)

El jove universitari, intel·ligent, ric, feliç, la promesa literària de la nova generació de la República, es va veure endinsat en la fosca tàvega de la prova divina. Un veritable cataclisme interior s’esdevenia quan una inesperada i súbita destrucció del jo el situava a l’altra cara del mirall: de sobte se li revelava una nova personalitat desconeguda.

llegir més