A LA GRAN BABILÒNIA per Miquel Àngel Llauger

Miquel Àngel Llauger

Miquel Àngel Llauger

Va néixer a Palma el 1963. Llicenciat en filologia catalana, ha fet de professor a Cardiff (Gal·les) i és professor de secundària.

Ha publicat tres llibres de poesia: L’arena de l’amor (1986), Animals intel·ligents (1992) i Memòria del Jardí (2000); i un de relats: Carrer Vanuatu (1999).

Ha traduït al català, juntament amb Jaume Bosquet, Spoon Riber Anthology, d’Edgar Lee Masters, pendent de publicació. És col·laborador del diari Balears.

Ara ens parla una mica de la seva poesia:

Joan Alcover i Maspons

La secció “Bíblics” és el bessó del llibre, en el sentit que la primera idea era fer un volum format únicament per poemes bíblics. La idea era que fossin dotze, perquè la referència o l’homenatge a Joan Alcover fos transparent (els seus Poemes bíblics són dotze). Em vaig quedar amb onze, quan encara quedaven centenars de possibilitats per recrear la Bíblia: potser sentia que ja no en podia fer més sense resultar repetitiu. Perquè volia que als poemes hi hagués una unitat més enllà del motiu bíblic: que aquestes històries conegudes de sempre ens servissin per parlar de coses com la terrenalitat, la voluntat de ser feliços o els vicis eterns del poder.   Ja es pot veure que Alcover em  proporcionava un punt de partida, però que després els meus relats bíblics acabaven parlant de coses molt diferents. Gairebé el capgirava, des de l’admiració literària: Alcover sovint canta la submissió, jo més aviat denuncio els que comanden. Els tres epígrafs que vaig situar al principi del llibre crec que il·lustren molt bé per on vaig.

  

«For the good  are always the merry.»   W.B. Yeats

«Cada dia de la vida que fem junts
Qohèlet esborra una línia del seu llibre.»  Iehuda Amikhai

«La calentor del món és la que hi posa l’home.»  Miquel Àngel Riera

 

 Qohèlet és l’Eclesiastès, el llibre que diu que som pols i tornarem a la pols. No puc acabar de comentar els meus poemes bíblics sense recordar que el Nabí de Carner és una insubstituïble referència per a qui vulgui fer recreacions bíbliques, i que estic segur que, pensant-hi o no, el vaig tenir present.

llegir més

INQUIETUD DE CARNAVAL A SINERA

Per al peu d’una pintura de Solana.

 

Venia, cantant absoltes,

vella comparsa de mort

i diable, pels carrers.

Porten escombres i torxes   4

acòlits d’aquell misteri.

Sota màscares immòbils,

rialletes de conill.

 

Als rellotges toquen hores   8

de compàs d’acordió.

L’Església prepara cendra

de demà. Balles i platges

s’emplenen de pells maurades,   12

estossecs de plaer tísic,

on fracasses tu amb tothom.

 

Al vespre fantasmagòric,

boires disfressen de blanc   16

els xiprers del cementiri.

El món judicat espera,

a llotges d’estada gratis,

visions d’última luxúria:   20

mortalla i carn aquí jauran.

 

carnaval de Venècia, postal antiga.

Carnaval de Venècia, postal antiga

 

En el període de quaresma s’imposa el dejuni i l’abstinència, d’aquí Carnaval, de l’italià carnevale, de carne i levare, com Carnestoltes del llatí carnes tollitas o sigui «carns llevades».

llegir més

“METRES QUADRATS”, PER ORIOL PRAT ALTIMIRA

 

Oriol Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981) és llicenciat en Filologia catalana i es dedica a la docència i a la recerca. Ha donat a conèixer alguns dels seus poemes a la revista Reduccions, a la Barcelona Review o al diari d’àmbit universitari L’Hiperbòlic, entre d’altres. En aquests moments està enllestint el seu primer poemari, Metres quadrats.

 

 

Fot. Deessa. Josep Guiolà. 1-31-2012

Fot. Deessa. Josep Guiolà. 1-31-2012

Aquest primer poema explica la sensació de llunyania que pot provocar una persona que paradoxalment tens molt a prop, una persona que et mires amb la mateixa estranyesa i fascinació que sents quan viatges a un país desconegut.

 

DISCULPA

 

Els morts són a les tombes i a les fotos.
Ara tens vint-i-pocs anys, i costa anar tan lluny.
Però algun dia, veient aquests retrats,
algú sabrà que vas ser estranyament guapa;
i potser un altre de més curiós
endevinarà que era jo qui et retratava, i entendrà
que vaig venir cap a tu com un turista;
i que després —per mi és ara—
em vaig sentir setembre esgarrapant
els últims dies de vacances; i aquests versos
són les postals que t’escric de lluny
ara que et tinc tan a la vora.

llegir més