En aquests moments, Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil  treballen en l’edició i coteig de variants —i jo mateixa en les notes de lectura—  de  Les cançons d’Ariadna de Salvador Espriu. En el poema que us oferim podreu veure el doble treball que cal dur a terme per fer una edició genètica moderna i comentada com requereix un autor tan profund. Les sigles dels testimonis mostren les vegades que el poema va ser publicat (també a revistes i antologies); a l’aparat de la dreta consten les variants que va introduir l’autor.  En aquest poema concret de 1954, els versos 22-34 van ser afegits per integrar-lo en l’edició definitiva de Les cançons el 1980. Víctor Martínez-Gil Professor a la Universitat AutònomaEl poemari de  33 cançons  de 1949, publicat en solitari a Óssa Menor,  va passar a 100 a la quarta i darrera edició, que ja havia estat successivament augmentada amb més poemes el 1973 i el 1977, dates històricament significatives.  Espriu va voler que aquest llibre fos la introducció general a la seva obra poètica, ja que hi va ordenar tots els “temes” que l’interessaven. De manera que es tracta d’una mena d’índex temàtic de la seva obra, ja que també ateny a la narrativa i al teatre. És, doncs, el seu llibre més important.

llegir més

LETTERATURA O IDENTITÀ SESSUALE, Mireia Iniesta Navarro

 ENS APUNTEM A LA VAGA ACTIVA DE BLOGS CONTRA LA CENSURA DE TV3 A VALÈNCIA I A LES ILLES. VIVIM EN UNA DEMOCRÀCIA O NO?                

VOLEM REBRE TOTES LES TEVÉS EN CATALÀ!

  

Nella lettura parallela di due romanzi, Mireia Iniesta analizza la plausibilità di una interpretazione narcisista della scrittura omosessuale di Pier Vittorio Tondelli e Pier Paolo Pasolini.

 

 

 

Tondelli: una letteratura narcisista?                                       

  

L’alternativa tra letteratura e vita la riprendo dal saggio di Francisco Rico, Vida u obra de Petrarca, che mi sembra rifletta, in quel titolo così suggestivo, la condizione biografica che lega alcune opere ai propri autori. Fino a Camere Separate, nell’analisi delle conseguenze che il trauma dell’abbandono produce nei singoli personaggi della produzione tondelliana, la vittima  aveva, agli occhi dello scrittore, più rilievo di quanto  ne avesse ”l’abbandonante”. In questo senso, l’ultimo romanzo di Tondelli segna senz’altro una svolta all’interno della sua opera, poiché qui l’artefice dell’abbandono e le sue relative ragioni assumono un rilievo essenziale nello svolgimento narrativo e nei suoi aspetti programmatici.

Benché sia arduo provare con adeguate argomentazioni la presenza del narcisismo in Camere Separate, alcuni critici hanno molto insistito sul tema. Ma se tale narcisismo, così chiaro per gli esegeti, esistesse per davvero, non arriverebbe comunque ad occupare una posizione centrale nel romanzo, né attuerebbe entro i limiti del lutto per la morte dell’amante, ma prenderebbe corpo nella struttura delle Camere separate (concetto che appare per la prima volta nel racconto Pier a Gennaio come nota anche Spadaro), nella decisione di Thomas di non vivere con l’amante, di amarlo da lontano, di costruirsi la propria solitudine, di trovare un nuovo slancio in quel “amor de lohn” artificiale:

 

Si sentiva strano, sollevato dal peso della convivenza con Thomas, felice di essere solo, eppure con un grande vuoto, proprio il segno di una mancanza che gli occupava il respiro (…) il fatto di vivere distanti, era stato uno stimolo a continuare [1].

llegir més

ELS TRES REIS D’ORIENT, Salvador Espriu


( Personatges de cartó, d’una vella comèdia infantil )

Tres que van sempre plegats,

mirant estrelles del cel,

per camins de vent i sorra.

El blanc a vegades cau

de la gropa del camell,

perquè el cor se li adormia

en un somni volander.

El ros és gros i festós,

golut de mel com un ós.

El negre se’ns va migrar,

fora del temps i l’espai,

per Belkis, reina de Saba.

 

llegir més