Fra i primi scrittori italiani ad usare il termine ‘nostalgia’ , Leopardi lo impiega solo due volte, in due lettere del 1825 e 1826  indirizzate allo stesso destinatario, l’amico medico urbinate Francesco Puccinotti, che risiedava a Recanati mentre il poeta era a Bologna. La professione del destinatario ci fa capire che per Leopardi la parola ‘nostalgia’ è un tecnicismo medico (nella seconda scrive “sono guarito dalla nostalgia”), con il quale indica il dolore di chi, lontano da casa sua, desidera ritornarvi:

Quanto a me, non sono talmente stabilito in Bologna, che o per noia, o per desiderio di rivedere i miei, o per nostalgia etc. non possa molto probabilmente tornare a Recanati, o per fermarmici, o almeno per passarvi qualche poco di tempo.

llegir més
(Per als joves indignats que cada dia són més i guanyaran el món)

«Els palaus de l’aranya», aquí tenim una de les metàfores més productives d’Espriu; la font ve de la Biblia del Oso, l’excel·lent traducció de Casiodoro de Reyna i Cipriano de Valera (1602): «La araña, ase con las manos, y está en palacios de rey», aquestes són les paraules d’Agur, Proverbis XXX: 28, invocades per primera vegada a Cementiri de Sinera VI, mite de la petita pàtria entre les vinyes i el mar, basat en el record i el desig:

Les aranyes filaven
palaus de rei,
estances que empresonen
passos d’hinvern.
(1944-1946)

llegir més

El factor Rousseau a “Brillante”, per Marta Rollan

Pel que fa a la presència de Rousseau al conte, més que amagat en la identitat del pare per la identificació del nom, hi hauria diferents trets de la biografia de Rousseau que convindria identificar. Aquests són els elements rousseaunians que hi ha al relat: Carolina veu el seu marit en clau burocràtica, del tot socialitzat, també l’identifica amb allò en què es transformarà el seu fill, una persona social, i, segons Rousseau i el seu bon salvatge, en un monstre, per això la voluntat de la mare d’evitar-ho.

llegir més

Montserrat Roig en el record

Una imatge de carnet de la dona encara adolescent. La seva relació amb Espriu comença el 1961 quan es matricula a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual fundada per M. A. Capmany i R. Salvat on desperta a una nova consciència intel·lectual vinculada al teatre, al pensament d’esquerres i a la defensa dels drets de les dones.  Va intervenir com actriu a les obres d’Espriu que l’Escola va representar. El 1963, any d’aquest poema, es matriculava  a Filosofia i Lletres. 

 

EN AQUEST NADAL, LLIÇÓ D’UN VELL PROFETA,
de Salvador Espriu

Jr 6: 14
                           A Montserrat Roig

Uns tristos mots qui sap si portaran
vestigis d’alegria a la tristesa:
davallades cisternes del temps,
esglaons del meu fred fins als ulls del no-res.
Amb vana agitació els qui són del tot morts
feien esperançadament que aquell incert demà
m’esdevingués la sang d’ahir, vergonya avui.
Aleshores sentia cada hivern la bona olor
humida de la molsa estesa sota l’ombra
de galzeran i bruc, arbres d’un petit món
glaçat per sempre, immòbil ben endintre dels pous.
Però ara sóc al carrer, a la dura ciutat,
sol entre la multitud que d’esma va dient
paraules allunyades d’una promesa pau,
i jo escolto i miro i cerco, i no hi ha pau enlloc.

   Jr 6: 14: «Y curan el quebrantamiento de la hija de mi pueblo con liviandad, diciendo, Paz, paz; y no hay paz.» (Trad. Cipriano de Valera,  1602)

 

llegir més

Carlos Fuentes, “Brillante”, Rosa Delor

Hermenèutica del conte  segon del recull Carolina Grau, Alfaguara, 2011. Aquesta narració que juga amb la fosca i la claror pot resultar desconcertant, perquè si bé la impressió primera és la d’un relat paranormal, la conclusió a què s’arriba és que una sèrie de fets tan inversemblants com els que la protagonista narra en primera persona només poden ser fruit d’una al·lucinació monstruosa, covada al llarg de gairebé 9 anys. Curt: una mare vídua ha matat el seu fill a punt de complir-ne els 8. El relat és el discurs pretesament exculpatori de la mare davant un tribunal que l’ha de jutjar.

llegir més