Meditació Zen a la poesia d’Espriu (2)

Banderes en la nit

Com tothom sap, va ser Carles Riba qui afaiçonava la tanka i la introduïa amb gran èxit a la poesia catalana de mitjan segle XX. La matriu que triava, «un àmbit de 31 síl·labes en una determinada i molt avinent distribució», va esdevenir, en paraules d’Espriu, el «tipus correcte, clàssic» per a les tankes en català, en tant que ell mateix i molts altres l’havien adoptat, cosa, però, que veia amb desconfiança: «Després el fràgil motlle líric d’origen xinès ha estat molt divulgat, i és de sospitar que ara tothom gosa potinejar-lo, atret pel brill d’una apegalosa i irreal facilitat, i s’hi envesca.» No sabem si estimava molt o poc les tankes de Riba, però a l’inici de les Elegies de Bierville n’hi va trobar una presidida per un exerg de Sèneca, Carmina invenient iter, que li va causar una forta emoció:

Tristes banderes
del crepuscle! Contra elles
sóc porpra viva.
Seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l’alba.

llegir més